Comentario del vídeo de Masaje en las piernas

Este video es muy interesante ya que a través de la clase práctica podemos aprender a hacer un buen masaje a nuestro hijo o hija.
Espero que después de ver el vídeo lo experiementes con tu bebé y te cuestines las siguientes preguntas:
-¿ Cuál es la parte que más te ha gustado realizar el masaje?
-¿ Cuando se ha sentido más cómodo el bebé?
-¿ Volverás a repetir el masaje cada día?

lunes, 31 de mayo de 2010

TALLER DE MASAJE INFANTIL

Taller de masaje infantil

12 Mayo 2010
Categoria: Bebé, Slider

taller masaje infantil 2 bigEl masaje infantil es muy terapéutico, consigue que los bebés se relajen, adquieran resistencia en el organismo, tranquilidad en el sueño, y tengan un desarrollo psíquico positivo.

Los próximos días: Jueves 13, 20, 27 de mayo y 10 de junio de 2010 va a tener lugar en Madrid un taller de masaje infantil, el cual consta de cuatro encuentros, uno por semana, con una duración aproximada de una hora. Se impartirán por la tarde, hay dos turnos distintos, uno a las 16:00 y otro a las 17:00.

Los talleres de masaje infantil están dirigidos a bebés y niños desde los cero meses hasta el primer año.

En cada encuentro se trabaja una zona del cuerpo, explicando los movimientos y beneficios e intentando que quede claro la secuencia de pasos. Se resuelven dudas, se recomiendan posturas y por último, para complementar el masaje, se termina con ejercicios de estiramientos.

A cada madre y padre se le entrega una carpeta con toda la documentación del masaje, desde las secuencias hasta artículos de interés, así como una bibliografía sobre el tema.

El taller será impartido por Diana Wolfenzon, licenciada en Psicología Clínica por la Pontificia Universidad Católica del Perú (2001) y Psicóloga Colegiada por el Colegio de Psicólogos de Madrid (M-21934). Especialista en Psicoterapia Psicoanalítica del Adulto y Especialista en Psicoterapia Psicoanalítica del Niño y su Familia por Elipsis.

Para más información llama al: 91 553 47 51

Fuente: City Yoga

Imagen: cuidadoinfantil


Compartir:
  • Facebook
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • BarraPunto
  • Current
  • Diggita
  • email
  • FriendFeed
  • LinkedIn
  • Live
  • MySpace
  • PDF
  • Print
  • Segnalo
  • StumbleUpon
  • Technorati
  • Wikio IT

Entradas relacionadas

  • Horas de sueño en los bebés y niños
    Cada bebé y cada niño son diferentes, por lo que su necesidad de horas de sueño también lo es. Hemos hablado de la siesta de los niños dejando una guía de las horas y número de siestas según la edad q...
  • Viajar en avión con bebés
    Viajar en avión con bebés puede parecer un problema pero las compañías aéreas ya han pensado en ello y están dispuestas a solucionar cualquier problema o duda que puede surgir cuando debemos coger un ...
  • Los juguetes peligrosos
    Hace algunos meses os señalamos ya algunos juguetes peligrosos para los niños y hoy os reportamos una noticia muy importante para quien tenga niños menores de 3 años y juguetes viejos en casa. Hoy,...
  • Feria Bebés&Mamás Barcelona
    La feria Bebés&Mamás es un salón dirigido a las familias en el que se dan cita las principales marcas del sector del bebé, de la infancia y de la futura y reciente mamá. Esta feria Bebés&Mamás de Barc...
  • Bebés y niños alérgicos a alimentos
    Al entender cómo funcionan las alergias, podrás reconocer sus primeros síntomas, por si acaso. Es importante también saber qué hacer si tu bebé tiene alguna vez una reacción alérgica. Si tu bebé es a...

domingo, 16 de mayo de 2010

JUEGO INTERACTIVO DEL CUERPO


En este juego interactivo para niños y niñas pueden aprender jugando algunas partes del cuerpo que intervienen en un masaje infantil. Espero que les guste jugar. Pueden hacerlo tantas veces como quieran.

domingo, 18 de abril de 2010

PASOS DEL MASAJE CON RELACIÓN A LAS FOTOS DEL ÁLBUM


MOVIMIENTOS SUAVES PARA REALIZAR EL MASAJE INFANTIL

Estos movimientos sirven para estirar con suavidad los brazos y las piernas del niño/a, dando un masaje en su vientre y pelvis, y dirigido a su columna vertebral. Repetir cada movimiento 4 o 5 veces.
1 Foto.- Coja los brazos del niño y estírelos hacia ambos lados, luego crúcelos dos veces delante del pecho.
2 Foto.- Coja un brazo por la muñeca y la pierna opuesta por el tobillo. Con cuidado baje el brazo hasta la bifurcación de las piernas y el pie hacia el hombro; a continuación cruce la pierna y brazo, de forma que éste vaya por fuera de la pierna y el brazo contrarios. Nota: en el caso de niños mayores, levante la rodilla, en lugar del pie, para cruzar con el brazo.
3 y 4 Foto.- Sujete las piernas a la altura de los tobillos y crúcelas cuatro veces a la altura del vientre, luego estírelas bien.
5 Foto.- Empuje las rodillas hacia el vientre y luego extiéndalas bien. Si el niño opone resistencia al enderezamiento de las piernas, sacúdalas suavemente y propicie su relajación.
6 y 7 Foto.- Espalda “Atrás y adelante”: Comience con ambas manos juntas en la parte superior de la espalda. Mueva sus manos hacia adelante y atrás, en sentidos opuestos, bajando por la espalda hasta llegar a las nalgas, y luego subiendo por ella hasta los hombros, y otra vez hasta abajo.
8 Foto.- Levante las piernas con su mano derecha. Con la izquierda se repite el movimiento de descenso, esta vez continuando hasta las piernas y tobillos.
9 Foto.- La cara. La cara del niño/a acumula una buena dosis de tensión debido a la lactancia, la dentición, los llantos y su interacción general con el mundo en expansión que lo envuelta.
Con la parte plana de los dedos inicie un movimiento de separación, de la parte central de la frente a los lados, como si estuviera aplanando las páginas de un libro.
10 Foto.- Con los pulgares, apriete sobre la nariz y luego hacia abajo hasta llegar a las mejillas.
11 Foto.- Con las puntas de los dedos de ambas manos pase por encima de las orejas, alrededor de la parte posterior de las mismas y comprima hacia arriba la parte inferior de las mejillas. Estos movimientos ayudan a relajar la mandíbula y alcanzan a nodos linfáticos importantes de la zona.
12 Foto.- Los brazos y las manos. “axial”. Pase la mano varias veces por la axila y aplique el masaje en los importantes nodos linfáticos de esa zona.
13 Foto.- Acaricie el dorso de la mano.
14 Foto.- Abra bien la mano del bebé con sus pulgares. Haga girar todos sus deditos entre el índice y el pulgar.
15 Foto.- “Enrollado”. Con ambas manos, y desde el hombro a la mano, enrolle enérgicamente el brazo del bebé con un movimiento de vaivén.
16 Foto.- Las piernas y los pies. “Ordeño Indio”. Con el borde interno de ambas manos, una a continuación de la otra, se procede a aplicar un masaje similar a los movimientos típicos de “ordeñar”.
17 Foto.- Apretar con los pulgares toda la planta del pie.
18 Foto.- Empuje con los pulgares la parte superior del pie hacia los tobillos.
19 Foto.- “Enrollado”. Con ambas manos, y de la rodilla al tobillo, aplique un movimiento giratorio a la pierna.
20 Foto.- El pecho. El masaje en el pecho tonifica los pulmones y el corazón.
“Libro Abierto”. Con ambas manos juntas en el centro del pecho, presione hacia los lados, siguiendo la caja torácica, como si estuviera aplanando las páginas del libro.
21 Foto.- “Mariposa”. Al inicio de este movimiento se colocan ambas manos en los lados del niño, en la parte baja de la caja torácica.
22 Foto.- Con ambos pulgares en posición plana sobre el ombligo del niño, empuje y diríjase hacia los lados. Coloque el pulgar bien plano y no lo clave en la carne del bebé.
23 Foto.- “Tu” Realice una U invertida, pasando de su derecha a su izquierda. Mientras practica esta serie de movimientos, diga:”Te quiero”, en un tono agudo y delicado. ¡Le encantará al niño!.



POEMA MASAJE SHANTALA


En este power point podemos ver y leer un maravilloso Poema del Masaje de Shantala. Sus palabras nos hacer reflexionar sobre la importancia del contacto con nuestro bebé, tanto para él que llega a nuestro mundo, como para nosotros ya que empieza a formar parte de nuestras vidas.
Espero que disfrutes con él.

sábado, 17 de abril de 2010

Ártículo sobre el Masaje Infantil 2


EL MASSATGE INFANTIL COM A VIA DE COMUNICACIÓ

En aquest article s’explica en què consisteix el massatge infantil, els beneficis que aporta i les experiències més properes viscudes amb grups de pares i mares. A més, s’hi expliquen les tècniques i els elements necessaris per poder practicar i incorporar l’art del massatge amb nadons, com una via d’intensificació dels vincles afectius i de relació entre ells i els seus pares i mares.

Què és el massatge infantil?

El massatge infantil que aquí exposem és una antiga tradició en moltes cultures del món i prové d’un saber tradicional que es basa en experiències de milers d’anys que es transmet d’una generació a l’altra. Són molts els indrets del planeta on es practica el massatge infantil, i en els darrers anys ha estat redescobert a Occident. La tècnica del massatge infantil prové de tres fonts principals: la primera, de la tradició hindú; la segona, de la metodologia sueca, i la tercera, de la reflexologia –en què s’ha basat per desenvolupar el massatge dels peus -, i també s’hi incorporen elements del ioga, que han estat adaptats, això sí, a la infància.

Massatge significa “tocar amb les mans” i, lluny de ser considerat només com una tècnica, és, per damunt de tot, una eina molt poderosa que tenim per establir els primers contactes amb el nadó a través del tacte i de la veu. És possible que molt abans, i sense adonar-se’n, moltes mares ja comencin a fer petits massatges als seus infants just al moment després de néixer, com una forma natural i intuïtiva d’aquest procés d’unió i alhora com una necessitat biològica. Tal com diu Frédérick Leboyer en el seu llibre Xantala:- <<[...] Els infants necessiten llet, sí. Però encara necessiten més ser estimats, i rebre carícies. [...] Portar-los a coll, gronxar-los, acariciar-los, agafar-los, fer-los fregues, és per als nens tan indispensable o més que les vitamines, les sals minerals i les proteïnes [...]>>.

Com a espècie, no ens hem d’oblidar que som mamífers i que les nostres necessitats biològiques, fisiològiques i instintives ens marquen la necessitat de ser estimulats a través del tacte, de les carícies i dels afectes, elements clau per a la nostra supervivència. A més, la sensibilitat de la pell és una de les funcions més importants del cos i la que es desenvolupa en un estadi més primerenc. Pensem que el tacte és el primer sentit que es crea ja ben entrades les set setmanes de gestació i és el més evolucionat en el moment de néixer, de manera que s’erigeix com el primer llenguatge de comunicació entre la mare i el nadó.

Cal remarcar també la importància de la pell com a òrgan del sentit del tacte en les funcions que du a terme, com ara les de comunicació humana, com a delimitació corporal entre nosaltres i l’exterior (la qual cosa ens facilita contenció i seguretat), com a reguladora de la temperatura i com a sintetitzadora de la vitamina D. Segons com hàgim viscut la pell, crearem uns patrons de conducta de relacions amb el nostre cos i amb les altres persones.

Quants cops ens han tocat, acariciat, sostingut, bressolat, gronxat, relaxat a través de la veu i del tacte? De ben segur que totes i tots tenim gravades a la memòria de la nostra pell aquestes primeres experiències i sensacions que ens han ajudat a créixer. I és ben cert que aquestes funcions són tan necessàries o més per a la criatura que acaba de néixer com les de l’alimentació, el son i la higiene corporal.

La nutrició a través del tacte i l’estimulació cutània són vitals per al desenvolupament orgànic i psicològic posterior del nadó. Està clínicament demostrat –i també el sentit comú ens ho corrobora- que l’amor, les carícies, l’afecte entre l’infant i les persones que l’envolten tenen un important efecte positiu sobre el seu desenvolupament en els primers anys de vida; així com els resultats desafortunats quan hi ha hagut ruptura dels vincles emotius del bebè, desatencions o càstigs, la qual cosa ha provocat endarreriments i empobriments en el desenvolupament de les persones i fins i tot ha donat lloc a conductes antisocials. Amb el massatge s’aconsegueix la creació d’una personalitat afectuosa, positiva, i els infants esdevenen més confiats i amb una salut física i emocional important.

El con-tacte, doncs, a través dels massatge és necessari per a tothom i esdevé una de les maneres més fàcils i agradables d’establir aquestes primeres sensacions, com una via intensa per potenciar, vitalitzar i intensificar els vincles d’afecte i de comunicació entre els nadons i nosaltres. El massatge infantil facilita aquests vincles perquè inclou els elements principals per establir-los, ja sigui amb el contacte de la mirada, el contacte pell a pell, el somriure, la veu aguda de la mare, els sons, les abraçades, les carícies, l’olor materna, etc. Tots propicien diferents respostes als estímuls i a la interacció, la qual cosa garanteix la qualitat de la intimitat entre els pares i el nadó.

Els pares i les mares que han practicat el massatge diari al seu bebè han desenvolupat aquesta interacció afectiva amb més facilitat, i més encara en el cas dels infants adoptats o en períodes d’adopció. Acompanyat de l’escolta respectuosa, l’amor permet establir el coneixement profund entre pares i fills, amb intimitat, on s’alteren les seves necessitats i demandes amb la resposta dels pares i les mares i on es creen ponts de comunicació, ja que es dóna i es rep alhora.

El massatge, doncs, és l’art del con-tacte amb el cos emocional i físic del nadó, en tota la seva persona – recordem que les criatures, en els primers anys de la seva vida, són totalment globals, això significa que cos i ment els funciona com un tot, el cervell està més capacitat per integrar el tacte, cosa que farà que els canals perceptius que desenvolupen els infants en aquestes edats sigui el cinètic per sobre d’uns altres que es desenvoluparan en edats posteriors-. És sabut, també, el paper que destaca la sensoriopercepció en aquestes edats i el lligam que aquest té amb les emocions. L’ infant converteix les sensacions que rep en les emocions més primàries.

Beneficis del massatge

Els beneficis que aporta el massatge infantil repercuteixen tant a nivell fisiològic com a nivell psicoemocional. A nivell fisiològic, el massatge ajuda a regular i a reforçar les funcions respiratòria, circulatòria i gastrointestinal, de manera que alleuja, mitjançant l’estimulació, les incomoditats produïdes pels còlics, els gasos i el restrenyiment. També facilita que l’infant es relaxi i l’alleugereix de l’estrès que produeix trobar-se diàriament amb coses noves. Mitjançant tècniques específiques de relaxació, s’ajuda els nadons a descobrir les tensions que es produeixen al seu cos i a relaxar-se en resposta al plaer de les carícies. A més, el massatge estimula el sistema immunològic i accelera el procés de mielinització del cervell i del sistema nerviós, que, en néixer, no està del tot acabat.

Actua també en el sistema endocrí, i això permet que s’activin hormones com ara les endorfines –que són les hormones del plaer i ajuden el cos perquè es relaxi, reduint els nivells d’hormones ACTH de tensió que s’originen quan el cos ha de fer front a situacions d’emergència -, les gastrines –que ajuden en els processos gastrointestinals -, la prolactina –que no només intervé en la producció de la llet, sinó també en la conducta maternal –i l’oxitocina –que permet establir més intensitat en la connexió entre la mare i el fill -. Altres beneficis que aporta és la seva incidència en el to muscular, en la coordinació de moviments, en la psicomotricitat i com a preventiu en disfuncions i dificultats d’aprenentatge, així com en els problemes i trastorns de son.

Diversos estudis han provat que els infants prematurs que han gaudit dels avantatges del tacte augmenten de pes, a diferència dels que no han rebut aquest contacte, i que tenen un desenvolupament més bo, tant físic com neurològic. En casos de nenes i nens hospitalitzats, el massatge infanti accelera el seu procés de recuperació.

A nivell psicoemocional, el massatge permet intensificar la comunicació afectiva no verbal entre el nadó i les persones del seu entorn, alhora que augmenta també els vincles d’amor, afecte i de seguretat –que són bàsics en tot moment -; afavoreix la descàrrega emocional en moments de molta tensió i de plor intens; desperta relació i coneixement mutu entre mare i fill, i possibilita el respecte i l’escolta, amb la qual cosa s’estableixen relacions de complicitat i d’amor. El massatge infantil és especialment indicat per a la prevenció en els casos d’infants maltractats o risc de patir maltractaments. Les famílies amb criatures amb necessitats educatives especials trobaran en el massatge infantil una manera més afectuosa de comunicar-se amb elles.

Una experiència molt propera

Les experiències més properes del massatge infantil agrupen mares i ares que volen aprendre l’art del massatge i practicar-lo amb els seus fills i filles a casa i poder-lo integrar a la vida diària. La pràctica ens mostra com el fet de poder compartir en gruo les vivències que es van tenint a la sala amb d’altres mares i pares com ells, juntament amb els seus nadons, possibilita un gran aprenentatge, lluny de les demostracions visionades que ens allunyen de la pràctica directa, i es posa en joc tot un cúmul de sentiments i emocions que es van vivint i despertant.

Els cursos de massatge adreçats a pares i mares permeten tractar temes relacionats amb la teoria i la pràctica d’aquesta tècnica, la relaxació mitjanant el tacte, les fregues específiques per alleugerir còlics, congestions, restrenyiment, gasos, i amb el fet de poder tractar temes que tinguin relació amb el massatge, com ara el nadó i el plor, l’art de ser mare, la importància dels vincles afectius, el massatge adaptat a les diferents etapes de creixement e, a més de poder practicar les seqüències de massatge. En cada sessió, es donen moments idonis per aprendre alguna cosa nova del nostre fill o filla i de nosaltres mateixos que no coneixíem, ja que s’estableixen moments molt màgics de comunicació i d’intercanvi en l’aquí i l’ara. Són petites estones d’un gran privilegi.

La figura de l’educador o l’educadora ajuda en aquest procés d’aprenentatge que es vivència durant les sessions setmanals que es realitzen, ja que, a part d’ensenyar-ne i mostrar-ne les diferents tècniques, proporciona l’ajuda i l’assessorament en tots els temes que sorgeixen. L’educador o l’educadora empatitza, anima el grup, observa, orienta, escolta, possibilita un intercanvi d’experiències i ajuda les mares perquè es deixin guiar per la seva pròpia intuïció, donant via lliure a les seves inclinacions naturals.

Preparació per fer el massatge

El massatge que aquí s’ha presentat es pot començar tan aviat com es vulgui –a partir del primer mes de vida, quan ja hi ha hagut una adaptació a la nova situació, tant per als nadons com per als seus pares i mares -, però sí que durant els primers sis mesos hauria de ser una pràctica diària, durant les etapes del gateig podria reduir-se a dos cops per setmana, i en infants de dos o tres anys un moment ideal de fer-lo seria abans d’anar a dormir. El massatge pot aplicar-se sempre que es vulgui, però s’ha d’anar adaptant a mesura que l’ infant va creixent, perquè el cos canvia i les extremitats, també. La seva durada també s’ha d’anar variant, ja que en els primers moments serà més curta i de mica en mica ja es podrà anar allargant i trobar els moments més idonis per realitzar-lo. El massatge és una experiència nova per a tots i totes i cal anar-lo integrant a poc a poc, sense presses.

És important trobar el moment del dia més adient per fer el massatge. Tots i totes sabem que els nadons passen per diferents estats de comportament durant la jornada, i cal observar també quin és el millor moment i l’espai més adequat també per a nosaltres. El lloc ha de ser càlid i tranquil, sobretot cal que l’habitació estigui ben caldejada. La posició ha de ser confortable per a nosaltres i hem de procurar que l’esquena estigui recolzada, tot conservant la seva rectitud: podem utilitzar la posició de iogui o de sastre. Els elements necessaris són: olis, màrfegues, tovalloles, mantes, coixins, roba de recanvi i bolquers.

Referent als olis, cal dir que els d’origen vegetal són substàncies molt importants i beneficioses per als éssers humans, ja que aporten una sèrie de nutrients i principis actius molt beneficiosos per a l’organisme. S’obtenen de premsats en fred de l’oliva, l’ametlla, l’avellana, el gira-sol, etc. Són olis que, aplicats a la pell, s’absorbeixen ràpidament –a diferència dels d’origen mineral i artificial, que no són gens recomanables -. Per al massatge infantil, l’oli vegetal és el lubricant ideal que permet realitzar els moviments amb més facilitat i constitueix un vehicle per reforçar el vincle afectiu entre la mare o el pare i el nadó i millorar el seu estat de salut. Aquests olis, a diferència dels que es comercialitzen, no contenen olis essencials en grans proporcions, cosa que beneficia el respecte per la pell i l’olfacte del nadó, que mereixen una atenció i una cura especials. Es poden utilitzar, doncs, olis d’ametlles o d’avellanes dolces, de sèsam, o bé oli essencial de mirra o d’espígol.

Quant a la tècnica del massatge, la pressió que cal aplicar damunt del cos de l’ infant no és com la dels massatgistes professionals, ja que no existeixen moviments forts, sinó que es tracta d’establir una comunicació amable i ferma. Tots els moviments han de ser amplis, lents i rítmics, amb la pressió suficient perquè resultin agradables i estimulants al mateix temps. És important que nosaltres estiguem relaxats i amb la ment en calma, perquè tota la nostra energia també es transmet cap al cos del nadó. Per això, s’aconsella que, abans dels massatge, fem una relaxació per tal de preparar-nos activament pel que vindrà, i acte seguit, respectant el nadó per sobre de tot, li demanarem permís per fer-li el massatge.

Les seqüències de massatge integren les parts següents: es comença pels membres inferiors, cames i peus, es va pujant cap a l’abdomen, el pit i els membres superiors, braços i mans, cara i esquena. El massatge també es pot anar completant amb les tècniques de relaxació i els moviments de creuament. A partir d’aquí, les mares i pares continuaran a casa seva el massatge durant uns vint o trenta minuts aproximadament, després, serà l’ infant qui en regularà la durada i el temps que caldrà dedicar-hi.

Les trobades són setmanals i en cada sessió s’explica una seqüència de massatge que després podrà practicar-se durant la setmana, tot observant què passa i buscant els moments més idonis per fer-ne. A més, s’intercanvien les experiències i s’enforteixen els vincles amb la resta del grup.

L’objectiu d’aquestes sessions és que el massatge acabi essent un moment de plaer per a l’ infant, tot deixant-li el record d’una experiència d’intercanvi i de relació entre ell i els pares, alhora que la persona adulta pugui trobar la manera més idònia de comunicar-se amb el seu fill o la seva filla i atendre les seves demandes i necessitats d’una manera més adequada, entenent millor el seu infant a través d’aquest contacte tàctil.

HEM PARLAT DE...

· Entorn familiar i escolar.

· Creixement integral.

· Relacions afectives.

· Estimulació.

Núria Prat AEMI. Associació Espanyola de Massatge Infantil janap@latinmail.com

Más información sobre el tema en:

http://www.masajeinfantil.es

Artículo sobre el Masaje Infantil


Article de la revista Guix d’Infantil Núm, 22. Novembre -Desembre 2004

LA MÀGIA A LES NOSTRES MANS

L’experiència que volem que conegueu a través d’aquest article va sorgir en el desenvolupament d’un curs de psicomotricitat, una de les parts del qual tractava sobre el massatge Shantala.

És bo pretendre conèixer, ampliar , reciclar, reforçar...el que ja sabem, perquè després sorgeixen experiències de les quals, per descomptat, se’n beneficien els nostres nens i nenes de l’escola. Diem <> no pas perquè ens pertanyin, sinó perquè són els d’ara, els que es troben en el nostre present i amb els quals compartirem aquesta vivència. Seran els primers que gaudiran d’aquesta activitat, però, per descomptat, no seran els darrers i..., en això ens ajudareu vosaltres, ja que esperem que us animeu a fer aquesta experiència a les vostres aules.

Doncs sí, va néixer la idea i l’havíem de fer créixer, així que..., mans a l’obra! I mai més ben dit, perquè justament el que preteníem era que els amics i les amigues de tres a quatre anys anessin en petits grups a fer massatges als bebès. Per fi un nexe que unia en una activitat els dos extrems de l’escola: els grans i els bebès.

Amb aquesta petita experiència entre nivells, volíem que sobretot els infants gaudissin amb tota mena de sensacions i emocions, vivenciades a través del contacte amb l’<>.

Plantejàvem una experiència directa i personal en la qual acariciar no solament volgués dir fregar suaument amb les nostres mans, sinó que amb cada contacte es fes una demostració d’afecte i estimació, en el qual les carícies comuniquessin sense paraules.

Que el contacte comportés exploració, fregament, descobriment, relació, comunicació, etc., però que a més impliqués fer anar la clau amb la qual s’activa aquest mecanisme integral que dóna lloc al desenvolupament de tota mena de capacitats.

Que respecte no fos una manifestació de cortesia que sorgeix, apareix de manera robòtica i repetida. Tenir respecte comporta acceptació, tolerància, atenció, afecte, cura...

Que a l’atenció no se li posessin signes d’exclamació –“Atenció!”- que simbolitzessin ensurt, por o temor. Havia de ser una paraula lliure on tinguessin cabuda l’escolta, l’empatia, l’atenció, la responsabilitat, l’ interès...i tants significats més.

Que amb el tipus d’interès s’obtinguessin uns beneficis elevats en termes de motivació i assoliments. Aquest capital pel qual havíem apostat els havia de ser útil en futurs aprenentatges, en el seu desenvolupament, en la seva vida.

Les sessions ja estaven organitzades...

Les vam desenvolupar quinzenalment a les aules dels bebès, perquè l’espai fos familiar. Aquest lloc era conegut i, per tant, segur per als infants més petits de l’escola. Quant als grans, aquest aspecte se sumaria a l’ interès i a la motivació incipients, perquè es tractava d’una vivència que es plantejava en un entorn per descobrir.

Això no obstant, abans de posar-la en pràctica, es van realitzar petites excursions a l’aula amb la intenció de compartir materials com ara blocs d’escuma, olis, essències i objectes de material reciclat (pots, rotlles, corrons, etc.).

L’horari acordat per realitzar l’experiència va ser d’un quart de dotze a tres quarts de dotze del migdia, que coincidia amb l’estona de jardí dels grans i després de la dormida dels bebès. Es va aprofitar el temps de descans de les aules de 0 a 1 any perquè les educadores preparessin l’espai destinat a la sessió. Es va tenir cura de la temperatura, de la llum, de les olors, dels estímuls, i es va estructurar l’aula en dos espais:

· Catifa: lloc condicionat per fer-hi massatges.

· Joc: zona amb material reciclat ja conegut pels bebès.

L’espai de massatges estava distribuït en tres zones, en dues de les quals hi havia una educadora i un bebè en cadascuna. Aquestes realitzaven el massatge per facilitar l’observació i7o la col·laboració dels nens i nenes del grup dels grans amb la persona adulta. La tercera es va deixar lliure, anava destinada als amics i amigues de tres i quatre anys que desitgessin o que demanessin fer el massatge ells mateixos, ajudats sempre per una de les educadores del seu nivell.

La zona de jocs era a prop de la de la catifa i, quan s’acabava el massatge amb el bebè, aquest era incorporat a l’espai de joc, perquè un altre amic o amiga pogués gaudir de l’activitat.

Però abans...

Es va tenir en compte que els grups estiguessin preparats. Els bebès van fruir durant tot el primer trimestre dels massatge Shantala. Estaven adaptats a l’escola, a les seves educadores i a l’espai de l’aula. Havien rebut visites per part dels amics i les amigues de tres i quatre anys i les seves educadores. Els grans coneixien les característiques fonamentals de l’edat de 0 a 1 any (el bebè no sap parlar, per això plora, s’espanta amb els crits, amb els sorolls forts, és molt sensible...). Es va posar l’accent en les activitats de cura, respecte i estimació cap a les criatures més petites, amb la qual cosa es va potenciar el seu rol de grans.

Es van dedicar activitats de comunicació grupal per aprendre pautes concretes sobre com s’havia de fer el massatge a les mans, als braços, als peus i a les cames. Aquestes pautes es van posar en pràctica primerament en el joc amb ninos i després en sessions de psicomotricitat amb ell mateix i els seus iguals.

A més, es va dedicar un espai a l’aula(racó del cos) per desenvolupar-hi en el joc lliure tot el que havien après sobre massatges.

I per fi...

Els bebès s’esperaven a les seves aules, i els amics i amigues de tres i quatre anys, en grups de set, s’acostaven, ja que així ho indicava el calendari, a iniciar l’activitat tan desitjada per tothom.

D’acord amb la personalitat de cada infant, vam observar diversos tipus de comportament, però sempre era una vivència màgica, autèntica, activa i profitosa per a tothom. Durant el desenvolupament de l’activitat, ens va cridar l’atenció l’actitud dels dos grups d’edat, l’un per la seva cura, sensibilitat i iniciativa, i l’altre per l’acceptació, confiança i tranquil·litat que van demostrar en cadascuna de les sessions. Després de l’activitat, el grup de grans, emocionat, posava paraules a la seva experiència i corria a explicar-ho als seus companys i companyes, i als seus pares i mares quan venien a recollir-los, tot recordant determinats detalls passat el temps. Els bebès també parlaven amb la seva mirada, els seus gestos, els seus sons, el seu cos, les seves actituds. Amb aquest llenguatge, ells també volien dir que es comprèn observant i que això es perd amb el costum de no fer-ho.

També volem destacar la bona acollida de les famílies de tots dos grups, que van valorar de manera molt positiva l’experiència i que es van interessar per l’ acollida dels infants, les seves respostes, la tècnica concreta dels massatges, el desig de fer-ho en l’entorn familiar, la proposta de col·laborar a l’aula, etc.

-Què passava?-, ens preguntàvem les educadores, i ens responien els vídeos gravats.

Passava que els infants estaven cauts però sense por; sigil·losos però confiats; que les seves carícies van respectar, no van envair; que van tocar; que no es van inhibir; que es van mostrar curiosos i espontanis; que es van donar i que van rebre; que l’oli amb el qual ens vam untar semblava que contingués un alt grau d’estimació, tendresa i respecte.

El sentiment de les educadores després de cada sessió va ser d’emotivitat barrejada amb alegria, perquè el que tenim clar és que les criatures necessiten una carícia, una mirada, tranquil·litats, estímuls, sensacions, que els parlin, que els facin massatges...Però sobretot necessiten sentir-se estimades, i amb aquesta experiència ho hem aconseguit.

HEM PARLAT DE...

· Psicomotricitat.

· Coneixement d’un mateix.

· Massatge infantil.

Montse López, Lourdes Gracia, Maite Carballeda, Esther Rodríguez.

Escola infantil Romanillos. Boadilla del Monte. Madrid

Eei.boadilla.boadilla@educa.madrid.org

Més articles de la revista guix a: http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaRevistaIU.visualiza&revista_id=51

LIBROS SOBRE EL MASAJE INFANTIL

BIBLIOGRAFIA DE LIBROS SOBRE EL MASAJE INFANTIL

AUTOR/A/S

TITULO

EDITORIAL

Acouturier, B.

EL CUERPO Y EL INCONSCIENTE

Barcelona: Ed. Científico - médica

Ahr, Bárbara

MASAJE PARA BEBES

Barcelona: Paidotribo, 1994

Allaive, J.P.

ENSEÑEMOS A RESPIRAR A NUESTROS HIJOS

Bilbao: Mensajero 1983

Arnaiz, P.

EVOLUCIÓN Y CONTEXTO DE LA PRACTICA

Salamanca: Amarú, 1991

Carroll, David

LA VIDA INTERIOR DEL NIÑO

Barcelona: Robin Book - New

Davis, Philis K.

EL PODER DEL TACTO

Barcelona: Paidos, 1991

Davis, Flora

LA COMUNICACIÓN NO VERBAL

Madrid: Alianza, 1998

Golse, B.

EL DESARROLLO AFECTIVO E INTELECTUAL DEL...

Barcelona: Masson, 1987

Hengstenberg

DESPLEGANDOSE

Barcelona: La libre de marzo

Jopnes Sandy

POR QUE LLORA SU BEBE

Barcelona: Medici, 1995

Kapstein Estefan

DIFITOPUNTURA INFANTIL

Barcelona: Alas, 1983

Lévy, Janine

EL BEBÉ CON DISCAPACIDADES, del acogimiento a la

Barcelona: Paidós, 1993

Lewis, David

EL LENGUAJE SECRETO DEL NIÑO

Barcelona:Martínez Roca, 1978

Manent, Genevieve

EL NIÑO Y LA RELAJACIÓN

Madrid: Mandala, 1992

McClure, Vimala

MASAJE INFANTIL

Barcelona: Medici, 1981

METODO

TECNICAS DE CACHORREO APLICADAS A LA...

Madrid: Alind, 1984

Montagu, A.-

EL CONTACTO HUMANO

Barcelona: Paidos, 1989

Navarro, Míriam

MOIXAINES I JOCS DE FALDA

Rosa Sensat: Barcelona, 1991

Porres, Elvira

TOCAME MAMA

Madrid: Edaf, 1993

Prekop, Jirina

SI ME HUBIERAS SUJETADO

Barcelona: Herder, 1991

Sears, William y

PREGUNTAS Y RESPUESTAS DE 0 A 3 AÑOS

Barcelona: Urano,

Shapiro, Lorence E.

LA INTELIGENCIA EMOCIONAL DE LOS NIÑOS

Barcelona: Grupo Zeta, 1997

Siegel, Bernie S.

AMOR MEDICINA MILAGROSA

Madrid: Espasa Calpe, 1998

Small, Meredith F.

PSICOLOGÍA DEL DESARROLLO

Médica Panamericana, S.A.

Winnicott

JUEGO Y REALIDAD

Gedisa,

Zenz, Gunter-

MASAJE MASAJE PARA BEBÉS Y

NIÑOS PEQUEÑOS

Madrid: Edaf, 1996

Más libros sobre el Masaje infantil:

http://www.guiainfantil.com/libros/masaje.htm