Ártículo sobre el Masaje Infantil 2

EL MASSATGE INFANTIL COM A VIA DE COMUNICACIÓ

En aquest article s’explica en què consisteix el massatge infantil, els beneficis que aporta i les experiències més properes viscudes amb grups de pares i mares. A més, s’hi expliquen les tècniques i els elements necessaris per poder practicar i incorporar l’art del massatge amb nadons, com una via d’intensificació dels vincles afectius i de relació entre ells i els seus pares i mares.

Què és el massatge infantil?

El massatge infantil que aquí exposem és una antiga tradició en moltes cultures del món i prové d’un saber tradicional que es basa en experiències de milers d’anys que es transmet d’una generació a l’altra. Són molts els indrets del planeta on es practica el massatge infantil, i en els darrers anys ha estat redescobert a Occident. La tècnica del massatge infantil prové de tres fonts principals: la primera, de la tradició hindú; la segona, de la metodologia sueca, i la tercera, de la reflexologia –en què s’ha basat per desenvolupar el massatge dels peus -, i també s’hi incorporen elements del ioga, que han estat adaptats, això sí, a la infància.

Massatge significa “tocar amb les mans” i, lluny de ser considerat només com una tècnica, és, per damunt de tot, una eina molt poderosa que tenim per establir els primers contactes amb el nadó a través del tacte i de la veu. És possible que molt abans, i sense adonar-se’n, moltes mares ja comencin a fer petits massatges als seus infants just al moment després de néixer, com una forma natural i intuïtiva d’aquest procés d’unió i alhora com una necessitat biològica. Tal com diu Frédérick Leboyer en el seu llibre Xantala:- <<[...] Els infants necessiten llet, sí. Però encara necessiten més ser estimats, i rebre carícies. [...] Portar-los a coll, gronxar-los, acariciar-los, agafar-los, fer-los fregues, és per als nens tan indispensable o més que les vitamines, les sals minerals i les proteïnes [...]>>.

Com a espècie, no ens hem d’oblidar que som mamífers i que les nostres necessitats biològiques, fisiològiques i instintives ens marquen la necessitat de ser estimulats a través del tacte, de les carícies i dels afectes, elements clau per a la nostra supervivència. A més, la sensibilitat de la pell és una de les funcions més importants del cos i la que es desenvolupa en un estadi més primerenc. Pensem que el tacte és el primer sentit que es crea ja ben entrades les set setmanes de gestació i és el més evolucionat en el moment de néixer, de manera que s’erigeix com el primer llenguatge de comunicació entre la mare i el nadó.

Cal remarcar també la importància de la pell com a òrgan del sentit del tacte en les funcions que du a terme, com ara les de comunicació humana, com a delimitació corporal entre nosaltres i l’exterior (la qual cosa ens facilita contenció i seguretat), com a reguladora de la temperatura i com a sintetitzadora de la vitamina D. Segons com hàgim viscut la pell, crearem uns patrons de conducta de relacions amb el nostre cos i amb les altres persones.

Quants cops ens han tocat, acariciat, sostingut, bressolat, gronxat, relaxat a través de la veu i del tacte? De ben segur que totes i tots tenim gravades a la memòria de la nostra pell aquestes primeres experiències i sensacions que ens han ajudat a créixer. I és ben cert que aquestes funcions són tan necessàries o més per a la criatura que acaba de néixer com les de l’alimentació, el son i la higiene corporal.

La nutrició a través del tacte i l’estimulació cutània són vitals per al desenvolupament orgànic i psicològic posterior del nadó. Està clínicament demostrat –i també el sentit comú ens ho corrobora- que l’amor, les carícies, l’afecte entre l’infant i les persones que l’envolten tenen un important efecte positiu sobre el seu desenvolupament en els primers anys de vida; així com els resultats desafortunats quan hi ha hagut ruptura dels vincles emotius del bebè, desatencions o càstigs, la qual cosa ha provocat endarreriments i empobriments en el desenvolupament de les persones i fins i tot ha donat lloc a conductes antisocials. Amb el massatge s’aconsegueix la creació d’una personalitat afectuosa, positiva, i els infants esdevenen més confiats i amb una salut física i emocional important.

El con-tacte, doncs, a través dels massatge és necessari per a tothom i esdevé una de les maneres més fàcils i agradables d’establir aquestes primeres sensacions, com una via intensa per potenciar, vitalitzar i intensificar els vincles d’afecte i de comunicació entre els nadons i nosaltres. El massatge infantil facilita aquests vincles perquè inclou els elements principals per establir-los, ja sigui amb el contacte de la mirada, el contacte pell a pell, el somriure, la veu aguda de la mare, els sons, les abraçades, les carícies, l’olor materna, etc. Tots propicien diferents respostes als estímuls i a la interacció, la qual cosa garanteix la qualitat de la intimitat entre els pares i el nadó.

Els pares i les mares que han practicat el massatge diari al seu bebè han desenvolupat aquesta interacció afectiva amb més facilitat, i més encara en el cas dels infants adoptats o en períodes d’adopció. Acompanyat de l’escolta respectuosa, l’amor permet establir el coneixement profund entre pares i fills, amb intimitat, on s’alteren les seves necessitats i demandes amb la resposta dels pares i les mares i on es creen ponts de comunicació, ja que es dóna i es rep alhora.

El massatge, doncs, és l’art del con-tacte amb el cos emocional i físic del nadó, en tota la seva persona – recordem que les criatures, en els primers anys de la seva vida, són totalment globals, això significa que cos i ment els funciona com un tot, el cervell està més capacitat per integrar el tacte, cosa que farà que els canals perceptius que desenvolupen els infants en aquestes edats sigui el cinètic per sobre d’uns altres que es desenvoluparan en edats posteriors-. És sabut, també, el paper que destaca la sensoriopercepció en aquestes edats i el lligam que aquest té amb les emocions. L’ infant converteix les sensacions que rep en les emocions més primàries.

Beneficis del massatge

Els beneficis que aporta el massatge infantil repercuteixen tant a nivell fisiològic com a nivell psicoemocional. A nivell fisiològic, el massatge ajuda a regular i a reforçar les funcions respiratòria, circulatòria i gastrointestinal, de manera que alleuja, mitjançant l’estimulació, les incomoditats produïdes pels còlics, els gasos i el restrenyiment. També facilita que l’infant es relaxi i l’alleugereix de l’estrès que produeix trobar-se diàriament amb coses noves. Mitjançant tècniques específiques de relaxació, s’ajuda els nadons a descobrir les tensions que es produeixen al seu cos i a relaxar-se en resposta al plaer de les carícies. A més, el massatge estimula el sistema immunològic i accelera el procés de mielinització del cervell i del sistema nerviós, que, en néixer, no està del tot acabat.

Actua també en el sistema endocrí, i això permet que s’activin hormones com ara les endorfines –que són les hormones del plaer i ajuden el cos perquè es relaxi, reduint els nivells d’hormones ACTH de tensió que s’originen quan el cos ha de fer front a situacions d’emergència -, les gastrines –que ajuden en els processos gastrointestinals -, la prolactina –que no només intervé en la producció de la llet, sinó també en la conducta maternal –i l’oxitocina –que permet establir més intensitat en la connexió entre la mare i el fill -. Altres beneficis que aporta és la seva incidència en el to muscular, en la coordinació de moviments, en la psicomotricitat i com a preventiu en disfuncions i dificultats d’aprenentatge, així com en els problemes i trastorns de son.

Diversos estudis han provat que els infants prematurs que han gaudit dels avantatges del tacte augmenten de pes, a diferència dels que no han rebut aquest contacte, i que tenen un desenvolupament més bo, tant físic com neurològic. En casos de nenes i nens hospitalitzats, el massatge infanti accelera el seu procés de recuperació.

A nivell psicoemocional, el massatge permet intensificar la comunicació afectiva no verbal entre el nadó i les persones del seu entorn, alhora que augmenta també els vincles d’amor, afecte i de seguretat –que són bàsics en tot moment -; afavoreix la descàrrega emocional en moments de molta tensió i de plor intens; desperta relació i coneixement mutu entre mare i fill, i possibilita el respecte i l’escolta, amb la qual cosa s’estableixen relacions de complicitat i d’amor. El massatge infantil és especialment indicat per a la prevenció en els casos d’infants maltractats o risc de patir maltractaments. Les famílies amb criatures amb necessitats educatives especials trobaran en el massatge infantil una manera més afectuosa de comunicar-se amb elles.

Una experiència molt propera

Les experiències més properes del massatge infantil agrupen mares i ares que volen aprendre l’art del massatge i practicar-lo amb els seus fills i filles a casa i poder-lo integrar a la vida diària. La pràctica ens mostra com el fet de poder compartir en gruo les vivències que es van tenint a la sala amb d’altres mares i pares com ells, juntament amb els seus nadons, possibilita un gran aprenentatge, lluny de les demostracions visionades que ens allunyen de la pràctica directa, i es posa en joc tot un cúmul de sentiments i emocions que es van vivint i despertant.

Els cursos de massatge adreçats a pares i mares permeten tractar temes relacionats amb la teoria i la pràctica d’aquesta tècnica, la relaxació mitjanant el tacte, les fregues específiques per alleugerir còlics, congestions, restrenyiment, gasos, i amb el fet de poder tractar temes que tinguin relació amb el massatge, com ara el nadó i el plor, l’art de ser mare, la importància dels vincles afectius, el massatge adaptat a les diferents etapes de creixement e, a més de poder practicar les seqüències de massatge. En cada sessió, es donen moments idonis per aprendre alguna cosa nova del nostre fill o filla i de nosaltres mateixos que no coneixíem, ja que s’estableixen moments molt màgics de comunicació i d’intercanvi en l’aquí i l’ara. Són petites estones d’un gran privilegi.

La figura de l’educador o l’educadora ajuda en aquest procés d’aprenentatge que es vivència durant les sessions setmanals que es realitzen, ja que, a part d’ensenyar-ne i mostrar-ne les diferents tècniques, proporciona l’ajuda i l’assessorament en tots els temes que sorgeixen. L’educador o l’educadora empatitza, anima el grup, observa, orienta, escolta, possibilita un intercanvi d’experiències i ajuda les mares perquè es deixin guiar per la seva pròpia intuïció, donant via lliure a les seves inclinacions naturals.

Preparació per fer el massatge

El massatge que aquí s’ha presentat es pot començar tan aviat com es vulgui –a partir del primer mes de vida, quan ja hi ha hagut una adaptació a la nova situació, tant per als nadons com per als seus pares i mares -, però sí que durant els primers sis mesos hauria de ser una pràctica diària, durant les etapes del gateig podria reduir-se a dos cops per setmana, i en infants de dos o tres anys un moment ideal de fer-lo seria abans d’anar a dormir. El massatge pot aplicar-se sempre que es vulgui, però s’ha d’anar adaptant a mesura que l’ infant va creixent, perquè el cos canvia i les extremitats, també. La seva durada també s’ha d’anar variant, ja que en els primers moments serà més curta i de mica en mica ja es podrà anar allargant i trobar els moments més idonis per realitzar-lo. El massatge és una experiència nova per a tots i totes i cal anar-lo integrant a poc a poc, sense presses.

És important trobar el moment del dia més adient per fer el massatge. Tots i totes sabem que els nadons passen per diferents estats de comportament durant la jornada, i cal observar també quin és el millor moment i l’espai més adequat també per a nosaltres. El lloc ha de ser càlid i tranquil, sobretot cal que l’habitació estigui ben caldejada. La posició ha de ser confortable per a nosaltres i hem de procurar que l’esquena estigui recolzada, tot conservant la seva rectitud: podem utilitzar la posició de iogui o de sastre. Els elements necessaris són: olis, màrfegues, tovalloles, mantes, coixins, roba de recanvi i bolquers.

Referent als olis, cal dir que els d’origen vegetal són substàncies molt importants i beneficioses per als éssers humans, ja que aporten una sèrie de nutrients i principis actius molt beneficiosos per a l’organisme. S’obtenen de premsats en fred de l’oliva, l’ametlla, l’avellana, el gira-sol, etc. Són olis que, aplicats a la pell, s’absorbeixen ràpidament –a diferència dels d’origen mineral i artificial, que no són gens recomanables -. Per al massatge infantil, l’oli vegetal és el lubricant ideal que permet realitzar els moviments amb més facilitat i constitueix un vehicle per reforçar el vincle afectiu entre la mare o el pare i el nadó i millorar el seu estat de salut. Aquests olis, a diferència dels que es comercialitzen, no contenen olis essencials en grans proporcions, cosa que beneficia el respecte per la pell i l’olfacte del nadó, que mereixen una atenció i una cura especials. Es poden utilitzar, doncs, olis d’ametlles o d’avellanes dolces, de sèsam, o bé oli essencial de mirra o d’espígol.

Quant a la tècnica del massatge, la pressió que cal aplicar damunt del cos de l’ infant no és com la dels massatgistes professionals, ja que no existeixen moviments forts, sinó que es tracta d’establir una comunicació amable i ferma. Tots els moviments han de ser amplis, lents i rítmics, amb la pressió suficient perquè resultin agradables i estimulants al mateix temps. És important que nosaltres estiguem relaxats i amb la ment en calma, perquè tota la nostra energia també es transmet cap al cos del nadó. Per això, s’aconsella que, abans dels massatge, fem una relaxació per tal de preparar-nos activament pel que vindrà, i acte seguit, respectant el nadó per sobre de tot, li demanarem permís per fer-li el massatge.

Les seqüències de massatge integren les parts següents: es comença pels membres inferiors, cames i peus, es va pujant cap a l’abdomen, el pit i els membres superiors, braços i mans, cara i esquena. El massatge també es pot anar completant amb les tècniques de relaxació i els moviments de creuament. A partir d’aquí, les mares i pares continuaran a casa seva el massatge durant uns vint o trenta minuts aproximadament, després, serà l’ infant qui en regularà la durada i el temps que caldrà dedicar-hi.

Les trobades són setmanals i en cada sessió s’explica una seqüència de massatge que després podrà practicar-se durant la setmana, tot observant què passa i buscant els moments més idonis per fer-ne. A més, s’intercanvien les experiències i s’enforteixen els vincles amb la resta del grup.

L’objectiu d’aquestes sessions és que el massatge acabi essent un moment de plaer per a l’ infant, tot deixant-li el record d’una experiència d’intercanvi i de relació entre ell i els pares, alhora que la persona adulta pugui trobar la manera més idònia de comunicar-se amb el seu fill o la seva filla i atendre les seves demandes i necessitats d’una manera més adequada, entenent millor el seu infant a través d’aquest contacte tàctil.

HEM PARLAT DE...

· Entorn familiar i escolar.

· Creixement integral.

· Relacions afectives.

· Estimulació.

Núria Prat AEMI. Associació Espanyola de Massatge Infantil janap@latinmail.com

Más información sobre el tema en:

http://www.masajeinfantil.es